Sóc només pols, però em penso estrella.

dilluns, 22 de desembre del 2008

Colors d'hivern: blanc



El blanc és l’hivern, el silenci. Quietud de l’aigua que s’adorm enmig del degoteig, estalactita de la cova de l’aire.


És la mica de sol que fa les muntanyes rosades: neu de color de brasa. És la llum perduda entre la boira, el sol de color de lluna, el núvol que crema les hores en somort.


El blanc és record i promesa, port i naufragi. És l’instant alentit, els peixos efímers que neden el temps darrera el vidre de l’aigua.


És la pàgina en blanc que pots tornar a escriure. Esborres tot el que no et cal, i dibuixes només amb l’alfabet de branques nues dels arbres, molt a poc a poc. Un mot que es ramifica, dos.


És el solc que la gebrada cristal·litza, camí que llaura el ventre tebi de la terra, llençol, llavor colgada.






dilluns, 15 de desembre del 2008

Objecció de consciència electoral de Marc Belzunces


No estem exactament d'acord amb tot, Marc. Si s'hagués tractat d'eleccions catalanes, jo tampoc no hauria estat a la mesa electoral, si es perpetuava aquest sistema dit democràtic però en realitat profundament injust. Contra la partitocràcia, abstenció! Així i tot, em sembla prou rellevant el teu gest, i et recolzo en la mesura que és un acte de desobediència pensat i (ho he patit a la pròpia pell), castigat.

"Objecció de consciència a Espanya: he de declarar davant el jutge el proper 15 de desembre

Fa uns dies la meva advocada, la Marta Clapés (Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH)) em va comunicar que s'iniciava el procés penal per la meva objecció de consciència a Espanya:

Finalment el Jutjat d'Instrucció nº 19 de Barcelona ha dictat interlocutòria d'incoació de les Diligències Prèvies per delicte electoral, assenyalant la teva declaració com a imputat pel proper dia 15-12-2008 a les 9.30 h del matí.

Això és al Passeig Lluís Companys 1-5, a tocar del Parc de la Ciutadella.

En principi no és el judici en si mateix, sinó que he de declarar davant d'un jutge i de la fiscalia per a què decideixen si tiren endavant el procés penal, o no veuen res. El fiscal, en tot cas, podria recórrer. A priori sembla un tràmit, ja que tornaré a dir el que vaig escriure, però la propera setmana em reuniré amb la Marta per a què em detalli tot plegat i com ho enfoquem.

En tot cas, es pot dir que la cosa ara sí que ha començat de debò.

A què m'enfronto

L'objecció de consciència electoral per motius independentistes (objecció de consciència a Espanya) no està reconeguda per la legislació espanyola. Així que m'enfronto a:

La llei del Règim General Electoral espanyol diu:

Artículo 143. El Presidente y los Vocales de las Mesas Electorales asi como sus respectivos suplentes que dejen de concurrir a desempeñar sus funciones, las abandonen sin causa legítima o incumplan sin causa justificada las obligaciones de excusa o aviso previo que les impone esta Ley, incurrirán en la pena de arresto mayor y multa de 30.000 a 300.000 pesetas.

Arrest major, segons m'han dit, vol dir presó. Tanmateix, cal considerar que per a penes menors de 2 anys si no tens antecedents (com és el cas), no s'ha de complir.

El llibret que t'envien a casa com a integrant d'una Mesa electoral diu:

(...) les persones nomenades com a president o presidenta, vocal o suplent que no acudeixen a exercir les funcions assignades al càrrec incorren en la pena de privació de llibertat de catorze a trenta dies i multa de dos a deu mesos.

Consultat amb un advocat, aquesta multa pot ser substituïda a voluntat del jutge per serveis a la comunitat els quals, en principi, em nego a cumplir. Ja en faig per voluntat pròpia. En aquest segon redactat el que no queda clar és si la multa té un límit econòmic, i si el té si correspon als 1.800 EUR (les 300.000 pessetes) o no.

Agraïments

Vull agrair a totes les persones que m'han trucat per telèfon, m'han escrit correus i comentaris al bloc des del començament per a mostrar-me la seva solidaritat i ajuda: Alfons López Tena, Cercle d'Estudis Sobiranistes, Josep Cruanyes, Gabriel Borràs, Enric Borràs, Josep Blesa, Vicent Partal, Miquel Strubell, Fundació Catalunya, Toni Hermoso, Alexis Vizcaino, Josep Maria Comajuncosas, Jordi Mas, Jordi Mallach, Jesús Corrius, Sílvia Martínez, Víctor Pàmies, Natxo Sorolla, Miquel Català, Guillem i Joan Camp (Racó Català), Xavier Mir, Jaume Renyer, David Valls, Josep Lluís Figueras, Guillem Carbonell, Joan Josep Isern, Jordi Casadevall, Toni Cucarella, Xesca Ensenyat, Saül Gordillo, Marc Roca, Diana Coromines, Ricard Canellas, Rosa Batalla, Enrique Calderón, Pau Cabot, Roser Iborra, Gerard Gort, Lluís Xifra, Ernest Vidal, David Figueres, Vicent Galduf, Ester (sinache), Àngel Canet, Albert Cortés, Jordi Montanyà, Jordi Rius, al vigilant del far desconegut, Manel Bargalló, Núria Serra, Esteve Canet, Maia Stibilj, Josep Selva, Jaume d'Escriu, Josep Puigdemont, Nació Digital, Enric Gil, Sònia S. Bagudanch, Jordi Borràs, Carles Garcia, Maria Vila, Josep Sort, Esparver, Talaiòtic, Miquel Saumell, Joan Calsapeu, Jaume Marfany, DALP, Pere Meroño, Marta Clapés, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Àlex Hernàndez, i a tots els blocaires, autors de comentaris al bloc i altra gent que no he esmentat (per falta de temps).

De tot cor, gràcies!. S'agraeix que en aquest moments difícils (que ho són) tinguis gent al teu voltant que donin un pas endavant per ajudar-te.

Campanya de suport

En Josep Blesa i n'Enric Borràs han començat ràpidament (i sense avisar-me inicialment!) una campanya de suport, inclosa la recollida de calers per a pagar les despeses judicials i la multa. Els donatius els gestiona la Fundació Catalunya.

Les persones que vulguin ajudar poden fer una aportació a:

Beneficiari: Fundació Catalunya-FONS

Compte Caixa d'Enginyers: 3025-0012-19-1400008332

Per a transferències des de fora del Regne d'Espanya:
Iban: Es18 3025 0012 19 1400008332

Altra informació: Swift: cdenesbb

Concepte (important!): Defensa Marc Belzunces

És molt important que poseu del concepte, ja que si no no se sabrà que és pel cas. Podeu notificar-me la transferència a marcbel ensaïmada softcatala.org.

Gràcies Enric, Josep i membres de la Fundació Catalunya.

Apunts relacionats:

Espanya, NO gràcies: arrest major i multa de 180 a 1800 EUR

Objecció de consciència: la fiscalia del TSJC m'imputa delicte electoral

Objecció de consciència a Espanya: declaració de demà davant el jutge

Objecció de consciència a Espanya: declaració i campanya de suport

Objecció de consciència a Espanya: entrevista en directe a TV3, dimarts 8

Objecció de consciència a Espanya: entrevista a Els Matins (TV3)"

dimecres, 3 de desembre del 2008

A LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA


Els i les sotasignants, preocupats per la gravetat de les declaracions realitzades pel Sr. Josep Anglada i Rius, durant el congrés del partit polític Plataforma per Catalunya (PxC)a la ciutat de Vic, ens dirigim a aquesta Fiscalia per demanar que formuli la corresponent QUERELLA CRIMINAL contra el Sr. Anglada i el partit polític PxC, per la comissió d’un possible delicte D’APOLOGIA DEL GENOCIDI.


Efectivament, considerem que les declaracions racistes del Sr. Anglada en atribuir per quatre vegades el qualificatiu de “xusma” al col·lectiu immigrant són un primer pas d’incitació a l’odi generalitzat contra tot un col·lectiu. I això pot degenerar fàcilment en un veritable genocidi, tal com demostra sobradament la Història.


A aquests efectes adjuntem fotocòpia de la pàgina 9 del bisetmanari “El 9 Nou” corresponent a l’edició del dilluns 24 de novembre de 2008.


Igualment adjuntem la referència electrònica del vídeo que il.lustra aquestes afirmacions, especialment quan el Sr. Anglada va tornar a titllar els immigrants com a “xusma”, una paraula que va repetir a crits fins a quatre vegades, i també quan va dir que l’alcalde de Vic “no és ningú” i el va qualificar de “vividor, arrogant, prepotent i dictador”:

http://tw.youtube.com/watch?v=Llu6ntrOF0s&feature=related



Les gravíssimes injúries que es reflecteixen tant en el retall de “El 9 Nou” com en el vídeo, situen el Sr. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, en el punt de mira del Sr. Anglada i del seu partit polític, PxC.


Per tant,


SOL·LICITEM:


Que aquesta Fiscalia intervingui de manera efectiva i interposi la corresponent QUERELLA CRIMINAL tant en defensa del col·lectiu immigrant com en defensa de la primera autoritat democràtica del municipi de Vic.


ALTRESSÍ:


A efectes de citacions i notificacions, designem el domicili de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Vic, Plaça Major, número 1, 08500 Vic (Osona)

Vic, Osona, trenta de novembre de dos mil vuit.


Podeu fer arribar les vostres adhesions (nom i cognoms i DNI) a: coordinadoraantifeixista@hotmail.com


dimarts, 25 de novembre del 2008

Dones mortes


Mal va, quan hem de dedicar un dia contra la violència a les dones. Vol dir que la cosa va molt malament, que el problema és tan gros que algú ha decidit dissimular que no es fa res. Com diu Vicent Partal al seu article de vilaweb, "són rastres d'odi personal, però també d'alguna cosa més. D'alguna cosa que ens afecta a tots."

Jo afegiria que es comencen a matar dones quan s'expliquen acudits masclistes tot i el drama que estem vivint. Es comencen a matar dones quan els marits separats no paguen les pensions alimentàries. Es comencen a matar dones quan es venen cotxes amb un cos de dona com a reclam i es venen rentaplats només per a nosaltres. Es comencen a matar dones quan alguns homes creuen que la prostitució és un ofici i que amb diners poden comprar persones. Es comencen a matar dones quan els nens no renten els plats a casa perquè...són nens.

dissabte, 15 de novembre del 2008

Record de Joan Bruguera



Ha mort Joan Bruguera, de Vic, cosí del pare. Ell i la Mingueta havien viscut en un pis molt alt del passeig, de Vic, en un edifici únic, perquè tenia esgrafiats de colors torrats i grocs a la paret. Quan anava a Vic amb el pare (moltes vegades, per anar al metge), ell havia de fer mil i un encàrrecs, i jo em trobava submergida al seu costat enmig d'una boira freda: molt freda. Contrastant amb aquell fred humit, que et travessava els jerseis com un ganivet i t'amarava els ossos, Ca la Mingueta era com un oasi molt tebi. Quan hi arribàvem, a l'hora de dinar, el sol ja havia esparracat la boira, i jo mirava per la finestra tan alta els cotxes i la gent, que semblaven de joguina, i llegia (sense poder-ho evitar) tots els rètols del carrer, de coloraines, com crits.

El Joan era una abraçada dins l'abraçada: la calidesa humana dins la calidesa del pis, ple de farbalans i d'objectes decoratius que em fascinaven: casa nostra era molt més auster. La Mingueta apareixia amb un davantal i envoltada d'olors que obrien la gana, de la cuina estant; i ens entaulàvem al menjador petit però ple de llum.

Passades les primeres cullerades, però, jo començava a patir: perquè m'omplien el plat desmesuradament, i era impossible acabar-s'ho tot. Sort que el pare se n'adonava, i al capdavall m'indultava:
- No t'ho has pas d'acabar tot, si no pots...

I llavors enretiraven el plat massa ple. Era el moment d'esquitllar-se al costat de la finestra i treure de sota el televisor la col.lecció del "Capitán Trueno" del meu cosí: una bona pila, i no n'havia llegit quasi cap: un tresor!

Sempre em recava, marxar sense haver pogut acabar de llegir.

Llavors acompanyàvem el Joan a l'Atlàntida, on feia de porter, i jo el veia molt important, amb la jaqueta grisa i el somriure lluminós de sempre.

dissabte, 8 de novembre del 2008

COLORS DE TARDOR: MARRÓ



El marró és el color de les llavors colgades, dels camps llaurats com llesques de pa torrat amb xocolata estesa.

És l'abric vell dels roures, l'herba gastada dels marges, l'olor de les castanyes quan es couen a la paella foradada i el boix verd cremat es torna fum i xiuxiueja.

Són els dies àrids i sense flors, els camins de terra calcigada, les papallones quietes de color de fulla seca. És la branca nua, el color de la soledat apresa i del silenci.

És la llenya a punt: un desig de brasa encesa quan les estrelles foraden el blau fred del cel.

COLORS DE TARDOR: LILA



El lila és el record de l’esclat, la tendresa de les hores compartides, la pell suau dels capvespres d'ametista.

És el color petit dels bolets amagats, de les móres que enjoien els esbarzers, el color ple de les albergínies, els raïms que ploren la llum perduda.

És el color del nom de les coses, la pipa que no és la pipa, la flor que no és la flor; el color de les coses pensades.

És el cel després del blau, després del vermell: aquell minut efímer en què es fa el silenci, abans del vellut negre de la nit.

divendres, 31 d’octubre del 2008

COLORS DE TARDOR: VERMELL


El vermell és l’esclat. De la llum, de l’amor. Després, tot és nou, tot està bé: la pluja daura els evònims, el sanguinyol al marge, les fulles emporprades dels cirerers.


N ‘hi ha prou amb un sola poma vermella per il·luminar tot un bosc. És el color del contrast, del crit contra el silenci, o no: dins del silenci. És la darrera rosa, í el primer fruit com una llàgrima de sang, al roserar fosc. És alfa i omega, nou i vell. La vida, la mort: la mateixa tebiesa.


Però avui el vermell ens esperava a la font de l’esquirol, i era una moixera de guilla sorpresa en un èxtasi de colors, com si fos un gran paó amb la cua desplegada i immòbil enmig del fred: vermell dels fruits aglevats contra la transparència del taronja i el groc de les fulles, però també del verd: un mica d’estiu intacte enmig de l’arbre tardoral.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

COLORS DE TARDOR: TARONJA


El taronja és el somriure del groc, la galta ampla de les carbasses, el foc de les blades enmig del verd immutable dels pins.


És la carícia que encén la pell, i el color exacte d’una fulla a punt de caure abans de la nit.


És el color tebi d’un suc de taronja fred.


És el gemec del bosc, el fruit abans de fer-se llavor i colgar-se. El color efímer de la posta, de la boira incendiada al matí. És la promesa d’una vida que s’acaba, però que els records han daurat...


Només dura amb la flor dels boixacs i les fogueres petites dels manobres, que no fan cas de l’hivern, que escalfen el fred.



dissabte, 18 d’octubre del 2008

COLORS DE TARDOR: GROC



El groc és encara de color d’olor de fruita, una lenta transformació del verd; potser, el groc és només el verd madur, el verd cansat...

És el color del desig: ànsies de tardor, de llum, de sol ara que ja no crema; de postes i de llum oblícua que torna els carrers i els horts íntims com un menjador vist al captard, fugaçment, des d’un tren en marxa: les finestres grogues que són fulles de l’arbre negre de les cases, quan ve la nit.

És el color de la mel a les lleixes del rebost recòndit; dels bolets a la molsa i de l’oli que unta les torrades vora el foc encès.

Són les nyàmeres noves al llit del riu.

I també són grogues les papallones de l’estiu, que fan una última volada fugaç abans de les pluges: com un pessigolleig de tendresa oblidada als dits.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Record de Toni Cadenes


El passat dia 10 d’octubre va morir a Granada, als 49 anys, Antoni Conca; per a nosaltres, Toni Cadenes. Li dèiem així per la quantitat de quincalla que solia portar posada: braçalets de punxes, cadenes, agulles imperdibles...i lemes anarquistes. Tenia clar qui eren els opressors i qui eren els oprimits; això li havia portat problemes.

El Toni, a vegades, era com un nen gran, et deia mentides que potser ni ho eren, perquè ell se les creia...

Les circumstàncies de la seva mort no estan clares. Sembla que va morir a l’estació d’autobusos de Granada, quan volia tornar. La gent passava pel seu costat amb indiferència. Fins que es van adonar que era mort.

No sé com t’hauria anat a Torelló, Toni. No devem ser gaire millors.

Però jo vull creure que, a Torelló, no t’hauríem deixat morir.

Una abraçada, Toni...

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Carta oberta al jutge Sergi Cardenal, de l’Audiència Provincial de Barcelona


A l’atenció del magistrat de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta.

Passeig Lluís Companys, 14-16

08018 Barcelona

Telèfon: 93 4866090

Fax: 93 4866009

Amb aquest escrit, voldríem cridar la seva atenció pel que fa a la delicada situació en què es troba el senyor Amadeu Casellas Ramon, actualment pres al centre penitenciari de Brians II. Amadeu Casellas s’està recuperant d’una vaga de fam que va durar 76 dies, i el seu estat de salut actual és extremadament delicat.

La magistrada del jutjat nº 2 de Manresa, Èrika López Gracia, li va denegar la sol·licitud de limitació de condemna a 20 o 30 anys, màxims segons la llei, i també li va denegar la limitació per raons humanitàries. Contra aquest fet es va posar un recurs, i ja que el cas ha passat a les seves mans li demanem que resolgui el recurs favorablement i que s’acabi d’una vegada amb el patiment d’Amadeu Casellas, que també és el de la seva família i dels seus amics i amigues.

Amadeu Casellas ja ha complert gairebé 23 anys de condemna, quasi tota una vida. Si no es resol el seu cas favorablement, de fet se l’estaria condemnant a una cadena perpètua.

D’altra banda, la condemna més gran de l’Amadeu és de cinc anys; per tant, si se li aplica el triple de la condemna més alta, tal com contempla la llei, l’Amadeu ja hauria d’estar en llibertat des de fa força temps. L’Amadeu té també vuit anys de redempcions de condemna, per les feines fetes dintre de la presó.

El cas d’Amadeu Casellas es presentarà aquesta setmana a la Comissió de Drets Humans de Ginebra, per organismes competents en aquestes qüestions, ja que la denegació de refundició de condemnes que demana és només una part del seu cas global, que és digne de ser tractat especialment per aquesta Comissió.

Tot esperant una resolució urgent d’aquesta sol·licitud, li agraïm la seva atenció.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

L’ORDINADOR MÀGIC




Aquell mestre que també fa de cuiner i amb qui jo havia treballat, de jove, em va dir si podia anar a la seva escola a explicar contes als nens, el dia de Sant Jordi. Li vaig dir que sí, oi tant, més que res perquè ja feia mitja hora que m’esperava al seu restaurant, i tenia gana. Però un cop a casa, havent sopat, em vaig dir a mi mateixa que era ben ximple, d’embolicar-me així. Quin conte els podia explicar?

Vaig repassar els meus contes vells, i eren això: vells. Feien pudor de resclosit, estaven empolsinats, feien estossegar i tot: atxim!, em feien venir al·lèrgia. I vaig pensar: “res, has de fer un conte nou. Ara ja t’hi has compromès.”

Però em vaig adonar que no tenia paper per a la impressora. I abans que res, s’ha de tenir paper, oi? O sigui, que vaig fer la llista per anar a comprar: una dotzena d’ous, un paquet d’arròs, un enciam, un quilo de tomàquets (les escriptores també mengen) i un paquet de DinA4 de 500 fulls. Els contes no són tan llargs, però no se sap mai.

Just tornar a casa, amb la impressora ben carregada de papers blancs, m’hi vaig posar: “Una vegada hi havia...” però just llavors es va encallar el ratolí. En tinc un d’aquests sense fils, sabeu, perquè jo sóc esquerrana i el meu fill dretà i ens fèiem un embolic de cables, abans. Res, no corria. Les piles es devien haver acabat. I vaig tornar a fer una llista per anar a comprar: una ampolla de lleixiu, detergent per a la rentadora, un paquet de bosses d’escombraries amb nanses (les escriptores també netegen) i dues pìles per a ratolí blanc d’ordinador, sense cua. Vull dir, sense fils.

Quan vaig tornar ja era hora d’anar a buscar la meva néta a l’escola: hi vaig cada tarda, com tantes i tantes iaies. Vam discutir que duia la motxilla massa plena, les mans molt brutes i els pantalons del xandall foradats.

- I el genoll també, iaia. També està una mica foradat.
- Oh, ja ho veig. S’ha de desinfectar, això.

O sigui que vaig tenir feina. Quan la meva néta va estar berenada, banyada, canviada de roba, pentinada i desinfectada, vaig canviar les piles al ratolí blanc, que va fer un sorollet estrany: “nyam-nyam” i va tornar a funcionar. La meva néta, que es diu Lídia, es va asseure al meu costat (tinc una taula d’ordinador molt llarga) com fa sempre, i escrivia, retallava o dibuixava, no ho sé ben bé: potser tot plegat. Jo vaig tornar a obrir el document del meu conte. I vaig quedar ben esparverada, perquè deia:

“Una vegada hi havia un mestre que també feia de cuiner i amb qui jo havia treballat, de jove”. Què era, allò? No tenia ni idea d’haver-ho escrit, però també és cert que no me’n puc refiar gaire, de la meva memòria, perquè ben jove ja no ho sóc, i ja se sap...

Posats a fer, però, vaig continuar: “Aquell mestre em va dir si podia anar a la seva escola, a explicar contes als nens.” Justament llavors, però, va arribar la meva filla, que venia a recollir la seva com cada dia, en sortir de treballar.

- Lídia, a veure si endreces...vaig començar a dir, però ja baixaven l’escala, sempre van molt de pressa.
- No toquis res, iaia! – va dir la nena, des del pis de sota - Estic fent una cosa.

Al costat de l’ordinador, en el raconet de la Lídia, hi havia una pila de papers, unes tisores, una capsa, unes ulleres amb un vidre de cada color, i un ratolí d’aquells de joguina per als gats, una mica rebregat i empolsinat. Em vaig resignar a no endreçar-ho. Les iaies som una mica toves, ja se sap...

Vaig rentar els plats, vaig apagar l’ordinador i me’n vaig anar a dormir. No estava gaire inspirada. El ratolí blanc estava tebi, em va semblar. Devien ser les piles noves...

L’endemà, a primera hora, m’hi vaig tornar a posar, a escriure. Però el document no s’obria. Jo no en sé gaire, d’informàtica, a vegades m’hi faig un embolic...Però en comptes del conte, es va obrir una finestra nova. Era de color blau cel. “El color preferit de la Lídia", vaig pensar. I també hi havia un començament de conte escrit, però no deia res de mestres, ni de cuiners. Era una història de ratolins, encara sense títol:

"- Tu no ets de debò- va dir el ratolí blanc, tan elegant, tan fi.
- Però tu no tens cua- va contestar el ratolí de joguina, empolsinat. – I tampoc no menges, ni formatge, ni res."

“Mira, és una idea”, vaig pensar. I com que no se m’acudia res més, vaig continuar:

"- Sí, que menjo – va dir el ratolí d’ordinador. Menjo piles, que són molt bones. I molt energètiques!
- Tu no tens amics –va dir el ratolí empolsinat. Jo jugo amb els gats, a casa de la Lídia. Dos gats de debò.
- Ja pots comptar –va dir el ratolí blanc, fent l’ullet amb una llumeta vermella de sota la panxa. Jo conec món: enciclopèdies senceres. Sóc un savi, i a més vaig net."

El conte, de moment, va quedar així.

Quan va tornar la Lídia, aquell dia, li vaig dir que havia d’endreçar la taula de l’ordinador. I ho va fer. I a més va fer tots els deures, una pila de sumes ben difícils...

No va ser fins molt més tard, al cap de mesos, que vaig trobar un full escrit per la meva néta, amb moltes faltes d’ortografia, i que deia:

“L’ordinador màgic. El meu primer invent.”

Explicava que es podia construir amb dos fulls “normals”, plegats en forma d’ordinador, i amb l’abecedari escrit. L’ordinador màgic s’havia de mirar amb unes ulleres especials, aquelles que a vegades et donen per veure cinema en relleu, amb un vidre blau i l’altre vermell. S’havia de posar una capsa buida sota els fulls, i funcionava amb un ratolí de joguina per als gats.

“Quina imaginació!”, vaig pensar, entendrida.

Vaig guardar l’escrit a la carpeta on guardo els dibuixos de la Lídia. I me’n vaig oblidar.

A falta d’inspiració, per Sant Jordi, vaig explicar als nens de l’escola del meu amic el conte de la Blancaneus, que permet moltes variacions, i que sempre fa una mica de por.

El document blau cel no es va tornar a obrir mai...

divendres, 3 d’octubre del 2008

Fulles, tardor, repressió.



Hi ha fulles al terra d’un daurat tan fi que no goso trepitjar-les. Són perfectes en la mesura que també són efímeres, i penso: “Mira-les. No les veuràs més”. Ni les fulles, ni la llum oblícua d’aquest matí una mica fred, no gaire.


Vaig d’hora. És el que passa amb el trens: o vas d’hora, o vas tard, però mai no atenys la mesura justa, i al capdavall t’hi acostumes. Passo per davant dels jutjats amb la intenció de no aturar-m’hi, encara, però hi retrobo un vell amic: aquella mena d’amics que ja només ens veiem per casualitat, de tant en tant; i gaudim els moments presents, sense esperar-ne d’altres, perquè la vida, ja se sap, corre molt.


És clar que les casualitats més aviat no existeixen. Som aquí pel jove Maulet acusat injustament; som aquí contra la MAT i la prepotència, com ja ens hi havíem trobat abans, fa anys. I comentem que ens fem vells, i sí, és cert.

Però aquestes petites retrobades són perfectes en la mesura que també són efímeres; en la mesura que ens ha convocat una mateixa lluita.


Per què no hauríem de ser-hi?

divendres, 26 de setembre del 2008

Amadeu Casellas: xerrada i concert a Manresa, 11 d'octubre




A les 18:00 XERRADA INFORMATIVA. Hi intervindran:

Fransesc Arnau - Advocat del despatx DALP del gabinet defensor d´Amadeu.

Roser Iborra - Del grup de suport a Amadeu Casellas de la comarca d´Osona.

Francesc Argemí- De la S.A.T. (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa).

Possiblement hi participin també altra gent dels grups de suport.

A LES 22:00 HORES CONCERT AMB:


THE OUT SIDERS

IMMUNDUS

SUTURA

KRATER




CNT MANRESA-CSO VALLDAURA
C./Jorbetes nº 15
www.cnt.es/manresa
cnt_ait_manresa(arroba)hotmail.com

dijous, 25 de setembre del 2008

VALORACIÓ DE LA CAMPANYA DE SUPORT A AMADEU CASELLAS

El passat 5 de setembre Amadeu Casellas va finalitzar la vaga de fam després d'acceptar el compromís que se li començarien a donar permisos després de la seva recuperació encaminats a la concessió d'un tercer grau.

En aquests 75 dies que Amadeu ha estat en vaga de fam la solidaritat s'ha notat al llarg de tot el món. El nombre d'accions i la seva tipologia ha estat d'allò més variat, des de concentracions en diverses ciutats, com Barcelona, Bilbo, Madrid, L'Haia , Lima (Perú), a vagues de fam solidàries com a Toledo o en presons italianes i andaluses, passant per accions directes (talls de vies ferroviàries, atacs a entitats bancàries i a la seu del PSC), …

Hem vist com molts sectors de la societat s'han solidaritzat amb ell: independentistes, autònoms, anarquistes o gent del carrer.

Però també hem vist com la nostra reacció ha estat lenta, es pot dir que no s'ha començat a notar una forta pressió fins que no duia 50 dies en vaga de fam.

Podem pensar que això ha estat motivat bé perquè la penya estava de vacances (cosa que no deixa que cadascú pot solidaritzar-se en qualsevol lloc, això pot dur a cada unx a reflexionar de com a estat la seva actitud) o bé perquè no ens hem pres seriosament el significat d'una vaga de fam a la presó. Quan una persona presa esta en vaga de fam les seves bones raons tindrà i se li ha de donar suport des del principi (dugui un dia o dugui 60).

I ja finalment recordar que Amadeu segueix pres i que de res haurà servit el que hem fet si ens oblidem del tema. Hem de seguir fins que Amadeu estigui altra vegada al carrer.

Tampoc podem oblidar que Amadeu no és un cas aïllat, en la presó hi ha molts casos com el seu (com per exemple Juan José Garfia, Manuel Pinteño, *etc) en els quals Institucions penitenciàries i la justícia no compleixen les seves pròpies lleis.

Hem de seguir denunciant i atacant al sistema penitenciari. No és una lluita fàcil però sens dubte és necessària.

DESPRÉS DE LA VAGA

Després que Amadeu Casellas deixa la vaga de fam comencen les represàlies, el primer afectat és Francesc Argemí "Franki" que ha estat sancionat amb un expedient disciplinari, per la qual cosa haurà de dormir un dia més a la setmana a la presó. El motiu que han donat per a posar-li expedient és una suposada falta de respecte a la Institució penitenciària.

Tot això només per donar el seu suport a Amadeu i escriure algunes opinions, amb això atempten contra la lliure expressió de les persones, per tant tornen a incomplir les seves lleis.

En quant a Amadeu, va ser traslladat a Quatre Camins 3 dies despres de finalitzar la vaga de fam. Allí va recollir les seves coses i a l'endemà va ser traslladat a Brians II, on roman en els mòduls ordinaris. Al principi el volien traslladar a la infermeria, però ell no va acceptar ja que en el modulo es podrà recuperar més ràpid.

En referència al seu estat de salut, la seva millora és lenta i sofreix algunes molèsties, com gran dolor muscular, insomni, de vegades se li ennuvola la vista i se li inflen les cames i els peus. Ja serà l'enèsima vegada que sol·licita ser visitat per una doctora de confiança, però la presó li posa impediments amb aquesta única explicació: "Parli amb els serveis mèdics".

D'altra banda només arribar A Brians II va ser visitat pel director i el sotsdirector de tractament. Li van dir que no molestés molt que així treballarien millor. Pel que fa a Amadeu si no veu que les promeses progressen es tornarà a posar en vaga de fam. Després de bastantes instàncies ja han estat autoritzades les persones que havien sol·licitat visites.

Hem de seguir donant suport a Amadeu, així que si li vols escriure aquesta és la seva nova adreça:

Amadeu Casellas Ramón
CP Brians 2, MÒDUL 4
Crta Martorell a Capellades km 23
08635 Sant Esteve Sesrovires (Barcelona)

Si ens toquen a unx ens toquen a totxs

Trenquem els murs del silenci

Asamblea de apoyo a Amadeu Casellas en Barcelona

dimarts, 23 de setembre del 2008

CARTA OBERTA AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Sr. Rafael Ribó
Síndic de Greuges de Catalunya
C/ Josep Anselm Clavé 31
08002 – Barcelona
E-mail <
sindic@sindic.cat>
Tf.- 93 301 8075
Fax.- 93 3013187

Formulari per a una queixa:
https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90



Amb aquest escrit, voldríem fer-li saber que:

1. El dia 5 de setembre, el Sr. Amadeu Casellas Ramon va posar fi a la vaga de fam que va mantenir durant 75 dies, per tal de desbloquejar una situació penitenciària que no li oferia cap sortida.

2. Durant tot el temps que va durar aquesta vaga de fam, moltes persones van manifestar públicament la seva solidaritat amb Amadeu i van reclamar una sortida per a la seva situació.

3. Una de les persones que també va fer públic a través d'internet el seu recolzament a Amadeu va ser Francesc Argemí, més conegut com a Franki, un company que actualment està en tercer grau penitenciari.

4. A Francesc Argemí se li ha obert un expedient disciplinari a causa d'aquest recolzament públic, amb l'excusa d'una falta de respecte a la institució penitenciària.

5. Aquest expedient atempta contra el dret d'expressió lliure de les persones. La institució penitenciària no és un organisme que pugui sancionar cap mena d'expressió.

6. El dret a la llibertat d'expressió és recollit a la Declaració Universal de Drets Humans, a la Constitució i a totes les lleis principals dels països que defensen les llibertats.

7. Les declaracions de Francesc Argemí van ser una mostra de solidaritat envers Amadeu Casellas, la situació del qual ell podia entendre més a fons a causa del temps que ell també havia passat a la presó.

8. Aquestes declaracions estan correctament expressades i es refereixen a una situació penitenciària prou coneguda per tots i totes els qui hem tingut alguna relació amb les presons.

9. Les paraules del Franki no diuen res de nou en aquest sentit, ja que fins i tot a través de les pàgines web del sindicat majoritari de les presons a Catalunya es poden trobar declaracions semblants.

10. Entenem que aquestes declaracions a la pàgina web del sindicat UGT, suposadament han estat escrites per professionals de la institució penitenciària. En aquesta pàgina web, són els mateixos professionals penitenciaris els qui reconeixen i fan públiques situacions com les que ha expressat Francesc Argemí en el seu escrit. I el fet de fer-se ressò de denúncies que també es fan a través d'organitzacions sindicals no pot ser, de cap manera, motiu de sanció.

Per tot plegat, doncs,

DEMANEM:

Que la institució que vostè representa obri un expedient, i la investigació adient, i que intercedeixi per tal que la sanció contra Francesc Argemí quedi sense efecte.

Esperem una resposta ràpida a la nostra petició.

Grups de suport a Amadeu Casellas
setembre de 2008






dilluns, 22 de setembre del 2008

Visita a Amadeu Casellas, quinzè dia després de la vaga de fam




Aquest passat dia 20 de setembre, finalment, dos companys dels grups de suport, i la mare, vam poder visitar Amadeu Casellas, després que el mateix Amadeu hagués hagut de presentar no menys de cinc instàncies demanant que ens autoritzessin a visitar-lo. El primer que et pots imaginar, en aquest cas, és una gran abraçada...i no. Perquè, com molta gent no sap, en aquest nostre país les visites ordinàries a les persones empresonades es fan en locutoris petits (sovint, bruts) i a través d’un vidre i un intèrfon que impedeix cap mena de contacte físic.

Amadeu Casellas, actualment, està a Brians II, la nova gran presó que han construït a tocar de l’antiga de Can Brians, aquella on tants diumenges la gent d'Osona vam visitar els presos independentistes del 1992.

I Brians II em va recordar molt les presons nord-americanes que he conegut, i també Alcalá Meco, a Madrid, és a dir: alta seguretat. Quan vam entrar tot el ramat de visitants (et sents realment això, ramat) conduïts pels carcellers, entres en un laberint, precedit pel detector de metalls, que es va tancant darrera teu, sense cap Ariadna que en conservi el fil del record. Tens exactament la impressió, suposo que buscada, que no en podràs pas tornar a sortir, si no volen. Enmig dels passadissos amunt i passadissos avall, un ascensor. I després de baixar l’ascensor, un espai obert, una mena de pati, amb quatre parets consecutives i gruixudes de ciment, a banda i banda, coronades de filferrades sinistres. I més passadissos, fins que arribes als locutoris de vidre, on els presos encara no han arribat. Se suposa que la visita és de cinquanta minuts, però tots aquest tràmits se’n mengen una bona part...

Quan arribem al locutori número trenta, que és l’assignat, i entrem a l’espai reduït i tancat amb una única cadira, on l’Amadeu encara no ha arribat, al nostre company li agafa el que jo anomeno “efecte presó”: unes ganes urgents de sortir i anar al lavabo més proper...quan ja no hi ets a temps. Però llavors arriba l’Amadeu, caminant amb dificultats, que s’asseu amb moltes precaucions perquè, diu, li fan molt de mal les cames. I el seu somriure ho il.lumina tot, i ja no pensem en res més, només que ell és allà i que, finalment, podrem parlar, cara a cara. Però l’intèrfon no funciona, encara no l’han connectat. Impossible explicar-se, fins que de cop la veu és clara, a través del seu telèfon blanc. Tenim tantes coses a dir i a escoltar, que de cop ens adonem que la mare no ha pogut parlar, i ens sentim ben poc comprensius. Però ella tampoc no para de somriure: "Parleu, parleu..."

L’Amadeu ens explica la llarga agonia de la vaga de fam, els desmais, el risc de coma cerebral que li explicaven els metges, però conclou: “Que no es pensin que m’han derrotat, perquè em veuen pujar i baixar escales amb tanta dificultat. Si incompleixen els acords, hi tornaré”. I ens diu que tenia les cames molt inflades, ara no tant, però continuen fent-li molt de mal, i no pot dormir. “Hem d’aconseguir que entri la nostra doctora”, li diem, i llavors ens ensenya a través del vidre la resposta a l’enèsima instància que ha fet en aquest sentit: “Hable con los servicios médicos”, diu, escrit en vermell, com a única explicació. Bé, ho tornarà a intentar. Però no vol estar a la infermeria, on el menjar és exactament el mateix: dolent, insuficient. Obrim els ulls: insuficient? “Sí, i tant. Ni que demanis més pa, no te'n donen, i després veus que el llencen.” I es queixa dels preus del menjar a l’economat de la presó. No ens ho podem creure! No només no té atenció mèdica, l’Amadeu, sinó que ni tan sols pot menjar per la gana que té, ara que hauria de refer-se!

Però el que més li preocupa és el que ha vist a l’hospital penitenciari de Terrassa: “Em pensava que en vint anys ho havia vist tot, a la presó, però no. Allà deixen morir la gent, no els deixen ni tan sols morir a casa. Mentre hi era hi va morir un noi que vaig conèixer...ho aniré explicant, encara que això em comporti sancions, que de fet és el que m’ha passat durant tots aquests anys...”

Ens està explicant això quan, de sobte, es perd la veu. Han tornat a desconnectar els intèrfons, la visita s’ha acabat. L’Amadeu somriu, potser de veure’ns tan desconcertats, posa la mà plana contra el vidre, i s’hi ajunten quatre mans, en una abraçada impossible...

Tornarem, company. Resseguim els passadissos de tornada, tristos, contents. Tornarem, fins que l’abraçada sigui possible, fora d’aquests murs. Fins que l’abraçada sigui real.

Grups de solidaritat amb Amadeu Casellas

Amadeu Casellas, sempre en lluita. Cartes des de la presó.



L’Amadeu és una persona forta, sempre animada i que no cedeix en la lluita per la llibertat i la dignitat.

Als tres dies d’acabar amb la vaga de fam, el varen traslladar cap a la presó de Quatre Camins –per a recollir les seves pertinençes- i, el dia següent, ja el duien cap a la presó de Brians 2. Des del departament d’ingressos el volien traslladar cap al departament d’infermeria, però s’hi va negar perquè al mòdul, encara que li costi recuperar-se, diu que es recuperarà abans perquè l’alimentació és una altra, puja i baixa escales i camina pel pati.


Un cop a la presó de Brians 2, el varen anar a visitar el director i el subdirector de tractament de la presó. Li diuen que no faci massa soroll i que així, ells, podran treballar millor. L’Amadeu diu que, ja veurem què fan, però que ell ho té molt clar: si no veu cap moviment quan passi un temps prudencial, es posa de nou en vaga de fam!


De moment, sembla que ja han autoritzat les comunicacions de la gent amiga per a aquest cap de setmana. Això ja és un pas endavant, veurem com va.


I l’Amadeu tampoc no cessa en la lluita per la dignitat com a persona presa i treballadora. Ja està preparant una reclamació contra l’Administració perquè, des de la presó de Quatre Camins, no li han pagat els últims dies que va treballar com a paleta, perquè no estava assegurat ni tenia cap tipus de seguretat i tocava tot tipus d’eines com radials, martells elèctrics, etc. Perquè estava treballant com a oficial de 1era, mitja jornada diària i només li pagaven 72 euros al mes. I perquè tampoc no li han notificat cap acomiadament i per suposat, no li han pagat la liquidació. Compta que la CNT de Manresa li doni un cop de mà amb tota aquesta lluita.


Malgrat això, l’Amadeu no es troba gens de bé. Li fan mal tots els músculs, se li ennuvola la vista i se li inflen molt les cames i els peus, “esperem que sigui passatger” –diu—. Ja ha demanat tots els informes mèdics perquè la doctora de la nostra confiança s’ho pugui mirar i donar la seva opinió.


L’Amadeu tampoc no perd mai l’esperança. Espera que l’Audiència Provincial de Barcelona accepti el recurs sobre la refundició de condemnes -- ja sap que tardaran uns mesos – perquè creu que ho estem enfocant de la millor manera possible. Veurem també.


I és així com l’Amadeu resisteix a l’altra banda dels murs, amb ànims, lluita i esperança.


Diana Reig i Baiget, advocada, membre de DALP.

Barcelona, 18 de setembre de 2008.

diumenge, 21 de setembre del 2008

SANCIONEN FRANKI DE TERRASSA PER LA SEVA SOLIDARITAT AMB AMADEU CASELLAS




Sembla que no pugui ser, però és. El Franki de Terrassa ha estat sancionat ( ha de dormir un dia més a la presó cada setmana) per la seva carta de solidaritat amb el pres anarquista Amadeu Casellas, escrita durant la vaga de fam d’aquest darrer, que va durar 76 dies.


En quina mena de país vivim? No diuen que hi ha llibertat d’expressió? Doncs, quina mena de llibertat és, aquesta, que castiga no ja per la presumpta participació en uns fets mai demostrada, sinó també per una opinió?


Que les presons són les clavegueres més fosques d’aquest pretès estat de dret no ho diu el Franki: ho diem tots i totes qui les hem patides, ni que sigui de rebot, per fora, sense anar més enllà de les parets de les visites, que sempre són difícils, amb normes canviants, gratuïtes, amb entrebancs de tota mena. I això podem afirmar-ho sense haver-hi estat mai, a dins.


No pararem de demanar la llibertat completa per al Franki (la llibertat no té graus!) per a l’Amadeu, i per a tants presos i preses que pateixen a la pròpia pell uns càstigs reservats, de fet, a tots aquells que, o són pobres, o rebels, o totes dues coses.


Grups de suport a Amadeu Casellas

Setembre de 2008


SANCIONEN  EN FRANKI PER SOLIDARITZAR-SE AMB L’AMADEU


Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa volem denunciar una
mostra més de la repressió que viu el nostre company Franki al qual li
han obert un expedient disciplinari arran d’un escrit que va realitzar
en suport al pres Amadeu Casellas. En aquest escrit demanava
solidaritat amb la vaga de fam que estava fent Amadeu per denunciar la
vulneració de drets que estava patint, així com per reclamar la seva
llibertat, la qual li està sent denegada després de 22 anys de presó.

El motiu de l’expedient és una suposada falta de respecte a
Institucions Penitenciàries i, de tirar endavant, podria significar
una sanció d’un mes de tancament parcial a la secció oberta de la
model, d’on només podria sortir per anar a treballar. També va ser
informat que si era denunciat o algú es querellava contra ell degut a
la carta, podria perdre el 3er grau i ingressar de nou a presó.

La carta esmentada ja feia més de dues setmanes que estava publicada a
algunes pàgines de la xarxa, però en cap moment s’havia fet pública
als mitjans de desinformació. Fou just en el trencament del silenci
informatiu entorn la vaga de fam d’Amadeu, la qual ja estava arribant
al seu límit després de més de 70 dies, quan en Franki va ser avisat
pels organismes penitenciaris que havia d’avançar el seu horari
d’entrada a la model, i també quan va ser informat de l’inici
d’obertura de l’expedient sancionador per la mostra de solidaritat. En
aquets carta relatava la situació que estava vivint el propi Amadeu
així com altres pers@s que quotidianament veuen vulnerats els seus
drets dins dels centres d’extermini de l’Estat.

Mentre es resol aquest expedient disciplinari la presó model ha reduït
a en Franki els permisos de cap de setmana, de les tres nits que
dormia a fora n’hi han restat una i li aplicaran un horari setmanal
més restringit durant els pròxims dos mesos. Aquest expedient cal
recordar que se li ha obert per fer pública la seva opinió arran d’una
situació urgent en la qual perillava la salut d’una persona presa que
realitzava una vaga de fam, sent aquesta l’únic mitjà per a denunciar
la seva situació irregular. Entenem que aquesta sanció és una forma de
control i repressió envers el nostre company que només estava duent a
terme el seu dret a la llibertat d’expressió i d’opinió. Fet que no
ens sorprèn, ja que les presons són utilitzades per l’Estat per a
silenciar les veus dissidents, no només amb el tancament físic de la
persona i el control diari de les seves activitats, sinó que també
pretenen exercir un control sobre l’opinió i el pensament de les què
es troben preses.

Solidaritat amb les persones preses!!!!Llibertat Preses Polítiques!!!

…fins que els lleons i les lleones no tinguin els seus propis
historiadors, les històries de cacera seguiran glorificant al caçador.”

S.A.T (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa)


divendres, 19 de setembre del 2008

Jo també sóc il.legal


Jo també sóc il.legal, doncs...
O és el PSOE, l'il.legal?
Jo també sóc basca, catalana, ciutadana del món.

Davant les últimes resolucions judicials que il·legalitzen a ANV i a EHAK, i dissolen les Gestores pro Amnistia i condemnen a fortes penes de presó als seus activistes, el Comitè Executiu del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya manifesta el següent:

1º. Denunciem enèrgicament aquest nou pas en l'estratègia de brutal repressió i criminalització del moviment popular a Euskal Herria.

2º. Ens reafirmem en el convenciment que aquesta estratègia obeïx a la debilitat estructural de l'oligarquia centralista espanyola, incapaç de legitimar per altra via el seu violent projecte de dominació dels pobles i la classe obrera.

3º. Valorem aquest tipus d'actuacions judicials com un veritable atac als drets democràtics més bàsics. En Euskal Herria s'està vivint un autèntic estat d'excepció en el qual s'impedeix sistemàticament l'exercici de drets polítics bàsics de participació, expressió i manifestació. Les forces repressives de l'estat actuen -en aquesta situació-, embravides per la seva impunitat en la realització de tot tipus d'actes de violència, violació de drets i/o tortura.

4º. Som conscients que aquesta repressió, avui fonamentalment contra el moviment popular abertzale, es va manifestant cada vegada amb més força en la resta de l'Estat com una pràctica estructural del sistema, estenent-se no només a les forces que posen en dubte el marc estatal de dominació, sinó també al moviment obrer i popular que posa en dubte el marc capitalista de dominació.

5º. Aquestes actuacions posen manifestament en fallida tota la pretesa legitimitat del sistema de dominació monàrquic-burgès, fan de la independència de poders una burlesca caricatura del que seria un estat de dret; i evidencien l'autèntica careta de la dictadura del capital, avui representada institucionalment pel PSOE, però ahir pel PP, i sempre amb la comparsa de totes les forces polítiques que encoratgen, consenteixen o miren per a altre costat quan tot això ocorre.

6º. Ens solidaritzem plenament amb totes les organitzacions socials i polítiques de l'esquerra abertzale que avui sofrixen l'assetjament policial, judicial i mediàtic de l'Estat, exigim la derogació de tota la legislació antiterrorista, especialment la llei de partits polítics, i fem una crida perquè la resta de forces d'esquerra i progressistes de l'Estat ho facin també.

7º. Seguim apostant per una sortida política al conflicte d'Euskal Herria. Entenem que la fi de la violència i la repressió només poden venir de la ruptura amb l'actual model de dominació i la garantia plena dels drets individuals i col·lectius, de classe i nacionals, en un marc republicà, de caràcter confederal i socialista.


Comitè Executiu del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya.

Madrid, 18 de setembre de 2008.
Mira també:
http://www.pcpcat.org
http://www.comunistes.org



diumenge, 14 de setembre del 2008

Amadeu Casellas: roda de premsa davant la Generalitat





Video de la roda de premsa convocada després que Amadeu Casellas deixés la vaga de fam el passat dia 5 de setembre de 2008.

Davant de la Generalitat de Catalunya es va fer públic l'acord verbal a través de Ignasi García Clavel, en representació del Sindic de Greuges. Segons aquest acord, quan l'Amadeu Casellas es recuperi començarà a tenir permisos i es tramitarà el tercer grau.

Participen membres dels grups de suport, Francesc Arnau(advocat) i Jorge del cura, del Centre de documentació contra la tortura de Madrid.

dijous, 11 de setembre del 2008

Juan José Rego Vidal, pres polític basc, en vaga de fam i de set


Juan José Rego Vidal preso político del barrio de Intxaurrondo (Donostia) ha iniciado una huelga de hambre y sed la mañana del 10 de septiembre. Rego tiene 69 años y padece diversas enfermedades.

Fue arrestado el 9 de agosto de 1995 bajo la acusación de colaboración con ETA. Lleva 12 años encarcelado y en la actualidad se halla recluido en la cárcel leonesa de Mansillas de las Mulas. Es uno de l@s 14 presxs políticxs vascxs que sufren enfermedades graves. Su estado de salud y situación jurídica:

l.- Estado de salud:
Una enfermedad cerebrovascular (desde 1988), diabetes Mellitus e hipertensión desde hace 15 años.Como consecuencia de estas enfermedades sufre también, retinopatia diabetica, principios de cataratas y una perdida significativa de visión en ambos ojos. Hipoacusia neurosensorial. Hipertrofia de la prostata. Escasez de vitamina B12.

En noviembre de 2005 sufrió un accidente caerebrovascular (una trombosis), que le causó perdida de visión y problemas de movilidad en la pierna izquierda. Asi mismo durante 6 meses sufrió perdidas de memoria, mareos y hemorragias nasales. En opinión de los médicos se trata de un caso muy grave. De hecho, teniendo en cuenta su edad y la gravedad de las enfermedades que padece, aún estando en libertad es un paciente necesitado de un cuidado y supervisión permanente.

Julio 2007: Los médicos recomiendan una operación de prostata. Septiembre 2007: El oftalmólogo recomienda operar de cataratas el ojo izquierdo, debido a la perdida de visión casi total.

2.- Situación jurídica:
Condenado a 20 años. 18 enero 2004 solicita a la DGIP el traslado a una cárcel de Euskal Herria; lo que le fue denegado. Mayo 2004 traslada la misma petición al JVP Central de la Audiencia Nacional; el 1 de julio ese juzgado declara que no es competente en la materia.

1 de diciembre 2005 solicitá a la Sala 2ª de lo Penal de la Audiencia Nacional la interrupción de su condena; 13 de febrero 2006 la citada Sala decide no aceptar la solicitud. 25 abril 2006 la Sala confirma su decisión negativa. 23 de noviembre 2006: La Junta de Tratamiento de la prisión le deniega la progresión de grado.

1 de diciembre 2006: Solicita la libertad condicional por padecer enfermedad grave e incurable (92. art.) al JVP Central de la Audiencia Nacional. 14 marzo 2007: Ante el empeoramiento de su estado de salud se cursa una solicitud para una consulta en el servicio médico del Hospital Donostia para el 20 de abril.30 de marzo 2007: Le deniegan la libertad condicional (art. 92).

23 mayo 2007: le deniegan el traslado al Hospital Donostia,. 31 de julio 2008: el JVP Central de la Audiencia acepta su traslado al Hospital Donostia para una consulta en el servicio de Oftalmologia.

Razones para iniciar la huelga de hambre y sed:
El día 11 de septiembre Juanjo Rego iba a ser trasladado al Hospital Donostia, tal y como estaba autorizado. El lunes día 8 el juzgado transmitió su decisión de autorizar el traslado ala cárcel de Mansilla que a su vez se lo transmitió a Juanjo el día 9 martes. Pero el día 10 a la mañana la ca´rcel informó a Juanjo de la suspensión del traslado, para ser reemplazado por un cambio de destino ordinario en un plazo de 10 días (se supone que a una cárcel vasca).

Rego ha comunicado telefónicamente a sus familiares que se le ha agotado la paciencia y que por eso ha dejado de tomar agua, alimentos y medicamentos.

Transcripción de la llamada realizada el 10/09 por Juanjo a sus familiares:
"Nada, Me acaban de decir que no me llevan, que había fiesta en Madrid no se que…y que dentro de diez días me llevan por conducción normal, que tenemos que volver a pedir al médico… Y mira, Ya me he cabreau y le he dicho: “Mira yo empiezo una huelga de hambre ahora mismo”.

Quito médicos, quito pastillas… que me lleven como me lleven, Esta es mi última decisión, Ya sabeis lo que hay. A partir de ahora empiezo, o sea que saquen en la prensa, en todo y el motivo de lo que hay. Yo ya me meto, Que me lleven con los pies por delante,¡Me importa un copon! ya , Ya no aguanto más esto eh, Es demasiada tensión, demasiadas cosas y nada, estos me están tomando el pelo y todo el mundo me caga, hay una mano negra que me está tomando el pelo Mari Luz… O sea que ya sabes lo que hay.

Que ha venido Julian, el director de seguridad y le he notificau ya y luego haré la instancia de que empiezo la huelga de hambre y sed, Todo-todo-todo Mari Luz todo eh!... todo, no me queda otro remedio, Dure lo que dure. Quiero quitarme medicamentos y todo, ¡Quito todo eh! A mi no me toman el pelo más, Ya vale ya, ya vale… Mari Luz ya vale ya, Yo ya no tengo paciencia para mas, Mi paciencia se ha acabau, Lo siento por tí por aguantar tanto sufricario pero vamos, No puedo más, Estoy al límite de mis nervios… ¡Todo todo! Por todo, Esto es un cachondeo…"

Movilizaciones

Para denunciar la situación de Rego y expresarle solidaridad, se han convocado distintas movilizaciones para hoy. En Hendaia, el movimiento pro amnistía se concentrará todos los días en la rotonda del casino viejo. Sus familiares tenían previsto reunirse hoy con el alcalde de la localidad para exigirle compromisos.

En Intxaurrondo, de donde es natural, se realizará una caravana de coches a las 19.30, partiendo de Zulo Zahar.

dimecres, 10 de setembre del 2008

Amadeu Casellas: Xerrades a Barcelona


Després que el passat divendres 5 de setembre Amadeu Casellas abandonés la vaga de fam
amb la promesa per part d'Ignasi García Clavel (Síndic de Greuges) de concedir-li el tercer grau penitenciari, no hem d'abaixar la guàrdia fins que el nostre company estigui al carrer!

LLibertat presxs!

Xerrades a Barcelona:

Dimecres 10 de setembre,19h

Xerrada sobre el cas d'Amadeu Casellas per part de membres del grup de suport

21h Sopador vegà solidari

LLoc: CSO La Farga
C/Rossend Arús nº 36-38L1 i L5 Plaça de Sants


Divendres 12 de setembre,19h
Xerrada sobre el cas d'Amadeu Casellas per part de membres del grup de suport
21h Tapeo vegano i concert de Rumbanegra

Ateneu Popular de l'Eixample,
Passatge Conradí nº6, L2 i L5 Sagrada Familia

dimarts, 9 de setembre del 2008

Amadeu Casellas ja es recupera a la infermeria de Quatre Camins



El pres Amadeu Casellas es recupera favorablement de la vaga de fam de setanta-sis dies que va deixar divendres quan li van prometre el tercer grau penitenciari. Aquest matí s'ha fet una conferència de premsa per valorar la situació del pres i VilaWeb TV us n'ofereix un vídeo. Segons ha explicat l'advocat Francesc Arnau, Casellas ha deixat l'Hospital Penitenciari de Terrassa, és a la infermeria de la presó de Quatre Camins i ja torna a menjar.

Encara que Francesc Arnau ha dit que Casellas es recuperava molt bé, segons Jorge del Cura, membre del Centre de Documentació Contra la Tortura, és gairebé segur que patirà seqüeles, sobretot a òrgans com el fetge i els ronyons, segons s'ha vist en d'altres casos de llargues vages de fam. De moment però, Casellas encara es recupera i caldrà esperar per saber les seqüeles a llarg termini.

A la conferència de premsa que s'ha fet avui a la plaça de Sant Jaume de Barcelona Roser Iborra, membre del col·lectiu de suport a Amadeu Casellas, ha dit que estaven contents perquè divendres havien aconseguit la promesa del delegat del Síndic de Greuges, Ignasi García Clavel, de que concedirien al pres dos permisos de quaranta-vuit hores i el tercer grau restringit. Iborra però, també ha dit que si això s'ha concedit ara, també es podia haver fet abans sense que calgués recórrer a la vaga de fam. Francesc Arnau, per la seva banda, ha dit que la concessió del tercer grau és per la via administrativa, perquè depèn de la Conselleria de Justícia, i que per la via judicial encara són pendents d'un recurs per refondre les condemnes pendents. Si prosperés, podrien aconseguir la llibertat d'aquí a un any i, per tant, podria accedir ja a la llibertat condicional.

Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés espanyol, també havia d'assistir a la conferència de premsa i, tot i que finalment no ho ha pogut fer, s'hi ha llegit un comunicat que ha enviat i que també ha publicat al seu bloc. Tardà i Joan Herrera, d'ICV, s'havien mostrat preocupats per la situació del pres i havien demanat de veure'l.

(informació de vilaweb)

Més informació a
La haine. org

dilluns, 8 de setembre del 2008

Comunicat d'Amadeu Casellas després de la vaga


Amadeu Casellas Ramon, Hospital Penitenciari de Terrassa

COMUNICAT:

Ahir, dia 5 de setembre de 2008, a dos quarts de tres de la tarda, vaig deixar la vaga de fam que havia començat el dia 22 de juny de 2008, després d’haver arribat a un acord amb el Síndic de Greuges de Catalunya, representat, concretament, pel senyor Ignasi García Clavel, Director de Seguretat Pública i Relacions Socials, i també a causa del meu estat de salut.

Vull donar les gràcies pel recolzament que he tingut, sense el qual això no hauria estat posible. Dono també les gràcies a la meva mare i especialment a la meva advocada, que tot i tenir problemes de salut ha estat en tot moment, juntament amb el seu company, al meu costat. També vull agrair el suport de la CNT, especialment de la CN T de Manresa, on estic afiliat. Agraeixo així mateix el suport rebut per part del Grup d’Osona, dels meus amics i amigues, dels Maulets de Vic, de la meva cosina (…) i de totes les associacions de Drets Humans i contra la tortura; dels meus companys, grups anarquistes de tot l’estat espanyol i de l’estranger. Agraeixo també els ànims que he rebut de totes les persones que, amb les seves cartes i postals, m’han fet arribar la força quan la necesitava.

No segueixo amb la llista d’agraïments perquè és molt llarga, però us dono les gràcies a tots i totes pel vostre recolzament i solidaritat, sense els quals no hauria estat posible aquest acord amb el Síndic de Greuges, en concret amb Ignasi García Clavel, persona que mereix tota la meva confiança perquè, entre altres coses, ens coneixem des de fa molts anys.

Espero que puguem celebrar la meva sortida de la presó molt aviat. Ja us podei imaginar que encara he d’estar uns dies a l’hospital, i després a la infermeria. Us aniré informant, amb l’ajuda de les persones més pròximes.

Salut i Anarquia!