Sóc només pols, però em penso estrella.

divendres, 4 d’abril de 2014

Absències





El dia gris s'ha obert com una flor. Darrera els pètals blancs dels núvols s'ha desclòs la corol.la blava de l'aire.

Papallones de llum que travessen el no-res i s'aturen, un instant, a l'herba rebregada del temps.
Rellotges que s'adormen amb els estams carregats de pol.len.
Llavors futures al cor del dia quiet.