I bé, sóc aquí,
no
m’he
desertat
encara.
Pell
de terra endins,
punxes
d’atzavara
que,
així i tot,
floreix..
Flor
de jo en mi.
I
la tarda.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons de bressol per a centaures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons de bressol per a centaures. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 de setembre del 2015
dilluns, 14 de setembre del 2015
El tren passa de llarg
Imatge de http://inandaroundthemilitary.blogspot.com.es/2013/12/discovering-atlantis-mindblowing-cruise.html
El tren passa de llarg
per
indrets que estimo,
llocs
on el cor
es
voldria
aturar.
Xiscles
d’ocells perduts
dintre
el túnel fosc,
parets
escrites
amb
crits
muts.
L’aire
fueteja l’aire
com
una tralla
quan
la sageta
del
tren
rabent
fuig.
dilluns, 31 d’agost del 2015
Una aigua remota
El meu desig és una aigua remota.
Fa
camins incerts per una cova subterrània
i
a vegades és tan tènue que ni jo sé on és...
Sort
dels peixos fosforescents, dins la fosca,
allò
de mi impertorbable. Sort
d’estalactites
que escriuen les nits, les tardes:
rellotges
de pedra que esmicola
una
explosió de llum:
les
mans del saurí agiten l’aigua.
dimarts, 25 d’agost del 2015
La pell
La pell de serp, tan vella, cau a trossos. Tan
fràgil. Temps i temps de dur-la sense gosar despullar-me'n. Amb por de la pell
nova per si no n’hi havia i em quedava, només ossos nus, sota el sol inclement.
A la platja de les hores, dormo la nova existència,
entre rellotges aturats i buits, com conquilles massa gastades.
Les busques són insectes que busquen la tarda.
A l’aigua dels dies, pesco reflexos de lluna amb
xarxes d’aire.
divendres, 21 d’agost del 2015
SARGIT
Sargeixo
la meva pell
amb el fil d'un record feliç.
amb el fil d'un record feliç.
Collarets
de núvols
i
petxines de sal
a
les butxaques.
Platges i dies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)