Fum i boires

Al pont blau, el fred s'hi arrapa com una segona pell. Fa dibuixos de gebre a les baranes i a les flors seques dels marges.


Bellmunt està colgat d'un mar de boires. El llangardaix blau del Montseny ni es veu. El sol, indecís, roda entre els núvols sense acabar de desabrigar-se. Les xemeneies fan la dansa del ventre del fum.

Passa un tren.

Passa el dia, curt i rabent.

Dimarts. Desig de flors futures.

Des del pont blau

Ja fa cosa d'un any que vaig canviar de casa i ara passo, dia sí i dia també, pel pont blau. Dessota el pont no hi ha aigua, sinó trens; és un dir, perquè la coincidència amb un tren es produeix poques vegades. Però quan passes per un pont has de mirar avall, vulguis o no: en aquest cas, cap al camí paral.lel de les vies i els marges alts.


A la dreta del pont hi ha la serralada, sovint també blava, de Bellmunt i Cabrera. Veig el Montseny d'anada, però no de tornada.


M'agrada, passar pels ponts: d'un cantó a un altre, damunt de l'aigua o dels camins. De fet un pont és un camí damunt d'un altre camí. Una cruïlla aèria.

Damunt del pont de cada dia, tots som una mica funàmbuls.