Sóc només pols, però em penso estrella.

dimarts, 4 de setembre del 2007

La Dolors del Casino


Sovint la Dolors, discreta i callada, pren la fresca amb el Jep al portal de Ca la Munda, al carrer Vilamala, a Alpens.
Tothom qui hi passa s’hi atura, i parlen de tot i de no-res: dels anys passats, sembla mentida!, de la calor, de la secada que, si dura, malament rai...pocs bolets es faran.
La Dolors, tranquil.la i reposada, mira des del portal el cel d’estiu, que ja té el vellut groc de la posta a punt. Sembla que era ahir, quan seia a l’escola, petita, amb la Pepeta de Cal Pei al costat: l’amiga fidel. A vegades el Pere i el Joan, els germans respectius, es barallaven i volien que les nenes també ho fessin. Criaturades, pensa...
Sembla que era ahir, quan les vetlles d’hivern al Casino eren llargues i càlides, al voltant de l’estufa roent que convidava a la rotllana i a les converses...
El vellut del cel ja és ben blau, ben alt, quan la Dolors i el Jep tornen les cadires a dintre i endrecen els plats del sopar i, també, els records petits i el dia nou viscut, plegats.
Esperem trobar-t’hi (trobar-vos-hi) molts anys, Dolors, al portal de casa vostra, a l’hora dolça, com si encara festegéssiu, amb el vellut negre de la nit que cabdella estrelles com flors.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

¿¿sabes??yo vivia en la calle Vilamala,dos casa mas abajo que la de ellos justo frente una fabrica situada en una pequeña subida.¿tu quien eres?,no recuerdo ninguna Roser,por favor explicame

Roser ha dit...

Em dic Roser Iborra, i sóc la filla gran de la Pepeta de Cal Pei. No visc a Alpens.

Anònim ha dit...

¿Roser Iborra?,ahhh,si ya se,no se si tu me recuerdas los años han pasado,ya conte antes que soy Hija de Nuria y Antonio de Badalona y mi intimaamiga era Cristina de Blas,ella aun sube Alpens
Un abrazo