Sóc només pols, però em penso estrella.

divendres, 21 de setembre del 2007

Cavalls de nit


Els cavalls blancs de la nit galopen, percudint la pell estrellada dels insomnis.

Que llarga, la nit. M’arrapo a la crinera tèbia, acoto el cap dintre el vent de glaç que fueteja.

Els cavalls blaus del matí caminen lents, cautelosos, mengen a poc a poc les crestes enceses dels núvols.

Al migdia, cavalls vermells com sang aglevada lluiten i s’aparellen; s’aparellen i dormen al desert del foc fred dels somnis.

Els cavalls grocs de la tarda pasturen les hores dòcils, però també masteguen temps incerts. Ara i aquí, és a dir: abans i allà. Després.

Lentament, cavalls rosats del capvespre es tornen ataronjats, lilosos. Fan un trot lleuger cap al país dels horitzons inabastables, on mai no s’arriba.

A contrallum, els cavalls negres dels dies finits cavalquen miratges, apaguen clarors, tanquen portes il·lusòries.

Alhora, cavalls blancs de nit, agrumollats, galopen.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, Roser! Després d'una temporada inactiva, he tornat a treure el cap. T'he citat en el meu darrer article, així que si hi tens curiositat hi pots fer un cop d'ull a:

http://tercersegona.bloc.cat/post/5969/187855

Una abraçada!

Roser ha dit...

Gràcies, maca. Seguim en contacte!

Jesús M. Tibau ha dit...

Sempre ens quedaran els cavalls verds d'esperança

Anònim ha dit...

Bé, sembla que anem retornant del mandrós estiu i preparem el cau per passar-hi la tardor i l'hivern, fins que la sang ens torni a fer bullir la sang i ens alteri les idees i els pensaments. De moment, deixarem que els somnis es passegin pel nostre cap i els nostres dits, i que corrin lliures amb els cavalls del dia i de la nit.

Ens veiem, wapa.

Maria

Roser ha dit...

Gràcies, Jesús.
Oi tant que ens veurem, Maria!