| Concentració per la llibertat de l'Amadeu Casellas | |
| - Dimecres 27 d'agost - 19 hores - Plaça Paeria de Lleida | |
| Mira també: http://www.suportponent.net |
Amadeu Casellas:llibertat!
Llegim el comunicat
"No pot entrar la roba, senyora. El seu fill ha de fer una instància detallant cada peça, i després la instància s'ha d'aprovar. El xampú i les sabatilles no estan permesos. I els amics tampoc no poden entrar, avui, no tenim constància que estiguin autoritzats"
AMADEU CASELLAS , PRES ANARQUISTA: 62
DIES EN VAGA DE FAM
LLIBERTAT, JA!
Amadeu Casellas , anarquista que darrerament estava a la presó de Quatre camins (Granollers), actualment ingressat des de fa setmanes a l’Hospital Penitenciari de Terrasssa, compleix avui, 22 d’agost de 2008, 62 dies de vaga de fam.
Amadeu ha complert 22 anys de condemna per diversos atracaments a bancs els anys 70 i 80 per a finançar lluites obreres. A aquests anys cal sumar els anys de presó preventiva, és a dir: gairebé trenta anys. Fa ja temps que, segons la llei, Amadeu hauria d’estar ja al carrer i per aquest motiu està en vaga de fam des del 23 de juny. Després de diverses vagues i amb el posterior incompliment dels acords a què es va arribar per part dels Serveis Penitenciaris de Catalunya i davant de les negatives dels organismes judicials i penitenciaris competents respecte a la seva llibertat, ha decidit que aquesta vegada la vaga serà fins a les últimes conseqüències: o li donen el tercer grau, o li concedeixen la refundició de condemnes, o no deixarà la vaga de fam. La salut d´Amadeu ja s’ha deteriorat greument, però té la ferma decisió d'arribar fins al final. En aquests moments, els final pot ser la mort, si no s’atén almenys una de les seves dues peticions, d’altra banda ajustades a la llei:
Pel que fa a la primera petició, cal tenir en compte que el dia 18 de juliol la jutgessa Erica López Gracia, del Jutjat Penal 2 de Manresa, la va denegar, i posteriorment (dia
Pel que fa a la segona petició, depèn de
Des d’aquí, doncs, fem una crida urgent a la solidaritat amb el company i amb totes i tots les/els preses en lluita per tal de no permetre cadenes perpètues encobertes. Si no s’agilitza un resolució favorable a, almenys, una d’aquestes peticions d’Amadeu Casellas, en realitat se l’estaria condemnant a mort.
Hospital Penitenciari de Terrassa, 22 d’agost de 2008
CNT-AIT MANRESA
Grup de familiars, amics i amigues d' Amadeu Casellas
Solidaritat a Madrid (pont de Getafe)
Sr. Alcalde Vila d’Abadal
Vic (Osona)
El “Grup de solidaritat amb Amadeu Casellas de la comarca d’Osona”, li prega que faci extensiva a la resta de grups polítics d’aquest Ajuntament ( excepció feta de
1. Que aquest ajuntament reclami, amb caràcter molt urgent al Sr. Albert Batlle (Institucions Penitenciàries de Catalunya) la concessió del tercer grau al pres osonenc Amadeu Casellas Ramon, actaulment en vaga de fam, fa més de 60 dies, i actaulament ingressat a l’Hospital Penitenciari de Terrassa. Aquesta concessió del tercer grau, que és ajustada a la llei, podria posar fi a la vaga de fam, que actualment fa perillar la seva vida.
Per descomptat que nosaltres continuem reclamant la seva llibertat, però almenys això s’hauria d’aconseguir de manera immediata.
2. Que aquest Ajuntament reclami també urgentment, per les mateixes raons, també legalment assumibles, la refundició de condemnes d’Amadeu Casellas al màxim de vint anys que permet la llei, la qual cosa podria seuposar la seva excarceració immediata.
Aquesta petició, denegada per la jutgessa del Jutjat Penal 2 de Manresa, s’ha de fer ara a l’Audiència Provincial de Barcelona.
Esperem que aquest Ajuntament convocarà un ple extraordinari per tal de resoldre aquestes decisions amb la urgència que la desesperada situació d’Amadeu Casellas requereix., i que ens faran saber la data d’aquest ple, per tal de poder assistir-hi.
Esperem, també, que ens faran arribar còpia la resolució a què hagin arribat.
Vic, 20 d’agost de 2008, quan fa dos mesos que Amadeu Casellas està en vaga de fam.
Aquest passat dissabte, 16 d'Agost, vaig poder entrar a veure Amadeu Casellas, a la unitat hospitalària penitenciària quehi haa l'hospital de Terrassa. Al contrari que en l'anterior ocasió, la porta del recinte estava oberta i després de passar per tots els protocols penitenciaris d'entrada, em van pujar a la planta en quèl es trobava l'Amadeu. La setmana passada, en el passadís pel qual s'accedeix a les habitacions, hi havia més activitat. De fet, l'Amadeu es trobava al fons, mirant a través dels vidres fumats, ja que acabava de veure com arribava la seva mare amb dues persones que l'acompanyaven. En cridar-lo la funcionària pel seu nom, es va girar i amb un crit d'alegria va pronunciar el meu, alhora que em va preguntar, "Com estàs?".
Amadeu Casellas: 57 dies en vaga de fam!
Un grup d'unes quinze persones, entre les quals la mare d’Amadeu Casellas Ramon, ens vam reunir davant de
No sé si la jutgessa tenia o no un altre lloc on rebre’ns, però el cas és que ho va fer a la mateixa sala dels judicis: ella presidint la taula, amb el secretari al costat i el fiscal a la seva esquerra, i la funcionària vora la porta. Nosaltres cinc , als bancs del públic; gairebé, al banc dels acusats. “Falta l’advocat defensor”, vaig pensar.
Semblava un teatre. Era, un teatre? Per què ens va rebre, si no volia tocar ni una coma del que ja havia decidit? Tan jove, tan guapa, tan moreneta de les vacances al Japó...Parlem d’un home que fa més de vint anys que és a la presó, senyora. Que fa més de cinquanta dies (ara ja són cinquanta-quatre) que està en vaga de fam!
Educada, discreta i somrient, la jutgessa aguanta el xàfec, ens mira amb condescendència des de dalt de la tarima, potser només l’incomoda una mica la mare.
Presó. Vaga de fam. Senyora, de què somriu? Què li fa tanta gràcia?
El fiscal, si ho és, està cap cot, nerviós, agafa i deixa papers, allò se surt de tots els guions a què està acostumat, suposo. Fa cara de pensar: per què els escolta, senyora?Al capdavall les presons són el pa de cada dia...
“Les conseqüències poden ser irreversibles. Poden ser mortals”. Fa mal, dir això davant de la mare. Perquè els presos tenen mare, senyora. No gosa mirar-la de dret, oi? De fet no vol mirar, no vol saber, repeteix la frase de manual una vegada i una altra: “Estic sotmesa a l’imperi de la llei”. I ho diu sense enrojolar-se, sense despentinar-se, sense avergonyir-se. Quina llei, senyora, pregunta la mare: la dels rics, la dels pobres...?
No sé si la jutgessa té fills i, si els té, no sé què faria, si es trobés en aquest cas. Si hagués de demanar clemència, si hagués de demanar, com nosaltres, una justícia justa, no venjativa, no antisocial.
“No es desanimin”, diu, i a tots ens sembla, ara, cínica. “Encara hi ha l’Audiència...” Però no hi serem a temps, senyora sotmesa. Perquè les persones tenen un límit, i cinquanta-quatre dies de vaga de fam és un llindar massa perillós: és un salt a l’abisme.
L’imperi de la llei és això? Deixar morir un home? No perdre el somriure de postal?
Què val, senyora, la vida d’un home, la seva dignitat, la seva llibertat? Què val?
(Grup de suport a Amadeu Casellas d’Osona)
La mare d’Amadeu Casellas (cabells blancs, més de setanta anys, posat decidit) té la seva mateixa expressió desperta. “Està tan prim!” diu, només, quan surt de veure’l, i se li neguen els ulls. És un moment. De seguida torna a somriure al costat de la gent, jove i no tan jove que, davant el mòdul penitenciari de l’hospital de Terrassa, aquest dissabte, hem desplegat una pancarta reclamant la seva llibertat.
I jo penso en el llarg calvari d’aquesta dona, que s’ha hagut d’empassar tantes llàgrimes: la seva llarga (inacabable?) peregrinació de presó en presó.
No sé si els jutges, quan dicten sentències de presó que es converteixen, de fet, en cadena perpètua o poc menys, pensen mai en les mares, les nòvies, els pares, els germans dels condemnats. No sé si pensen mai en la llarga condemna paral·lela que els imposen; que els obligarà a llargs viatges en què hauran d’invertir el poc que tenen i en què, a vegades, acabaran morint, víctimes d’accidents de trànsit. No sé si pensen en els capricis dels carcellers dèspotes que hauran de patir, dia sí i dia també. De fet, no sé si pensen, els jutges. Si ho fessin, si no actuessin com a autòmates, segurament no podrien dormir.
Avui no ha estat una excepció. “Vostè no té hora, no el podrà pas veure”. “Ja ha esgotat les dues visites setmanals”. “Torni demà” diu el carceller de torn, impertorbable, asèptic, ben planxat, encefalograma pla. Discutim sense aixecar la veu, polidament, empassant-nos la ràbia. “No veu que és una senyora gran?” “No veu que ve de lluny? Deixi-la entrar cinc minuts, només”, insistim. Ha de consultar-ho. Ho consulta. Faran una excepció. Gràcies, gràcies.
Amadeu Casellas compleix avui, diumenge 10 d’agost de 2008, cinquanta dies de vaga de fam. Gairebé dos mesos. Cinquanta dies i cinquanta nits de solitud, lluitant contra el propi cos, contra la fosca, contra les parets, contra la desesperança. No m’ho sé imaginar. Ha perdut vint-i-cinc quilos, però no el somriure.
Llibertat, o mort. És la disjuntiva. Al cap de vint-i-tres anys de presó, què més li poden demanar? Amadeu és víctima de la nostra hipocresia, de les nostres lleis injustes. Sí, meves. Sí, teves. Perquè, en la mesura que callem, com més callem, som més culpables.
Ni tan sols caldrien consideracions polítiques, que també. Perquè Amadeu no és només una víctima, també és un lluitador. Però ara s’ha encarat a l’última possibilitat d’un pres a qui han silenciat totes les veus: la veu tortuosa dels recursos legals, la veu petita de les instàncies, la veu ínfima que ha tancat en tantes cartes, durant tants anys.
Amadeu ens veu des de la finestra. “Quina, quina?” Mirem amunt. Els vidres fumats enlluernen, reflecteixen el sol, no es veu res, no és cap casualitat. “Sí, mira”. És una silueta esborrada: la mà enlaire recolzada al vidre (amb un braçalet blanc que de fet és una via intravenosa oberta), ara un puny.
Migdia. Molta calor. Ens acostem més, de fet entrem al recinte del mòdul penitenciari de l’hospital (quina manera més elegant de dir-ho!), la porta metàl·lica és oberta; acostem la pancarta a la finestra. De seguida tenim els carcellers al damunt, amb la pregunta típica: “Qui és el responsable del grup?”. Somriures. Tots, tots. Tots i totes. Tots i cadascun. “Només volem que ens vegi”. Aguantem una mica. Però som tan pocs, de fet, que hem de sortir, no pas sense haver hagut d’escoltar amenaces, no només contra nosaltres, sinó contra l’Amadeu mateix. “Això constarà a l’expedient”.
Molta calor. Dia de sol i de platja, de piscines. Quina imprudència, Amadeu, una vaga de fam com aquesta, a l’agost. Un crit com aquest, enmig de la nostra placidesa hipòcrita, de les vacances, la vida sense entrebancs, la vida petita.
Un crit que és una ferida, Amadeu. A les presons, no fan vacances. Mai. La roda gira, implacable, però tu, almenys, l’has feta visible. A quin preu!
Pleguem la pancarta, anem a dinar, et deixem sol, la vida fàcil continua.
Però tornarem. Dimarts que ve, sense anar més lluny, al carrer Doctor Junyent, 12-14 de Vic, a dos quarts de dotze del matí.
Aquest dissabte dia 9 d´agost farem una concentració davant de l ´hospital penitenciari de Terrassa en solidaritat amb Amadeu Casellas. Hem quedat tothom a les 11 de matí (puntualment) a l´estació de renfe de Terrassa, d´allà anirem a l´hospital; si cabem tots pugem en en cotxe i si no agafem el bus. A Manresa hem quedat a les 10 del matí al sindicat C/Jorbetes nº15.
Síndic de Greuges de Catalunya
A
La seva reclamació (que es posi un límit a la seva condemna) ens sembla del tot justa i raonable, si tenim en compte que ja fa vint-i-dos anys que està empresonat, és a dir, tota una vida. Creiem que Amadeu Casellas ha pagat amb escreix el seu deute amb la justícia i que no se’l pot condemnar, de fet, a una cadena perpètua.
Casellas denuncia que “des de la presó no em volen aplicar el que em correspon com a represàlia per alguns fets ocorreguts molts anys abans” i assegura que l’equip de tractament “envia informes antics a les autoritats competents “obviant els progressos aconseguits els anys posteriors”.
La situació encara és més insostenible si tenim en compte que la jutgessa del Penal 2 de Manresa, que s’havia compromès a dictar urgentment una resolució, se n’ha anat de vacances (!) fins al dia 12 d’agost, sense resoldre res i posant en perill greu la salut, i fins i tot la vida, d’aquest pres.
Per tant, doncs, esperem que vostè, com a Síndic, mediarà urgentment en aquest afer, abans que les conseqüències siguin irreversibles.
Koordinadora d’Osona kontra la tortura i l’explotació laboral
http://coordinadoraantifeixista.blogspot.com/
Torelló (Osona), vint-i-dos de juliol de dos mil vuit.
Vosaltres també podeu presentar una queixa al Síndic:
https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90
