En llegir el capítol Temps de lluites del llibre “Central Térmica de St. Adrià...” publicat aquesta Diada de St. Jordi per la
Plataforma per a la Conservació de les tres Xemeneies, m’ha vingut al cap el
soroll que feia, de matinada, aquells dies d’abril de 1973, la cavalleria de la
Policia Armada, quan baixava pel carrer Andreu Vidal i després per l’avinguda
del “Caudillo” (actual avinguda de Catalunya), en direcció a la platja i a la
Central Tèrmica aleshores en construcció...
La fotografia de l’obrer que va morir per obra de les
armes de foc de la mateixa policia, el senyor Manuel Fernández Márquez (pàg.
42)... la fotografia de 1937, amb obrers combatius que aixequen el puny (pàg.
27)... tot això m’ha animat a mirar alguns arxius històrics.
“CUADERNOS PARA EL
DIALOGO”
He trobat una circular, amb un segell que diu
“CERCLE”, nom que correspon a una revista que feia a St. Adrià, la segona
meitat dels anys seixanta, el jovent que es movia entorn de la parròquia de
dalt. La circular, que porta data del mes de maig de 1973 –i que fou la primera
senyal de vida de “Cercle”, després de quatre anys que la revista s’havia
deixat de publicar-- es va enviar a tots els subscriptors amb una fotocòpia
adjunta, que corresponia a un comentari editorial de la revista madrilenya “Cuadernos para el diálogo”. El títol de l’editorial era “San Adrián del Besós: ¿Son necesarias más pruebas?”
Aquelles modestes fotocòpies foren correctament
interpretades per molts veïns i veïnes de St. Adrià, com a una clara mostra de
solidaritat amb els obrers tant durament reprimits. I feia falta un cert
atreviment, una certa consciència cívica i, fins i tot, antifeixista, per donar
la cara i signar aquella circular amb noms i cognoms: Maria Soler, Jaume
Vallés, Francesc d’A. Ribó i Joan González.
EL SISTEMA CAPITALISTA
Heus aquí alguns paràgrafs de la revista madrilenya de
fa quaranta anys, que no puc deixar de ressaltar:
“Los sucesos de San
Adrián del Besós con su tràgica secuela (...) vienen de nuevo a plantear
dramáticamente ante la sociedad española la ineludible necesidad de una
reconsideración a fondo sobre la formalización de las relaciones de producción,
dentro del sistema político y económico español, o dicho con más propiedad, de
las relaciones de producción, típicas del sistema capitalista...
“De nuevo un conflicto
de carácter reivindicativo, característico en la dialéctica de las relaciones
laborales dentro de un sistema capitalista, se desborda hacia consecuencias
irreparables...
NO ALS CONTRACTES
IL·LEGALS
“Las reivindicaciones de
1783 trabajadores de tres empresas que colaboran en la construcción de la
Central Térmica, aprobadas en asamblea democrática, no son atendidas por los
empresarios (...) Algunas de estas reivindicaciones, como la referida a los
contratos en blanco o eventuales (ambos ilegales) o a la reducción de jornada
(de nueve horas) no son, en el fondo, sino una exigencia elemental de
cumplimiento de las normas laborales vigentes...
LA CLASSE OBRERA
“... se hace necesario
destacar la solidaridad de amplios sectores de la clase obrera. Como en
anteriores ocasiones, el movimiento trabajador ha protestado con serenidad y
espíritu de clase, demostrando una madurez, que es en sí un total mentís a las
acusaciones que continuamente se le hacen de ser una masa dúctil a manejos
políticos exteriores a su clase. San Adrián del Besós fue en su origen un
conflicto meramente laboral, cuya politización no puede achacarse a los
trabajadores, sino a la incapacidad o inexistencia real de cauces de
negociación apropiados y a la tozudez empresarial...”
I, arribats aquí, jo m’he de preguntar: de veritat fa
tants anys de tot això ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada