Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m´aixecava de terra.
Ara se m´ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me´n recordi. L´altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà en la barana
d´un terrat, una noia que s´havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s´anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d´un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.
(Gabriel Ferrater)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada