diumenge, 6 de novembre de 2016

El dia és apelfat de núvols (segona versió)



El dia és apelfat de núvols, tebi i suau i humit i trist. Tots els ocells han callat o dormen enfilats a les antenes. No hi ha cartes a la bústia del cor buit que batega la set amb veu molt prima o bé perd el ritme i s’espanta durant un moment molt breu.

Hi ha un collaret de crits passats d’orenetes fugides a l’estesa de cables
de l’enllumenat precari del pit.

Retallo vestits de núvol i enfilo agulles impossibles: però la nuesa traspua
i el blau esmolat de la pell fereix.

El dia és empeltat de branques que encara no fruiten. Pedaços d’arbres futurs a l’horitzó inestable del paisatge virtual del temps que gira els borrissols de la por de les butxaques.