dimarts, 25 d’octubre de 2016

El dia és apelfat de núvols



El dia és apelfat de núvols,
tebi i suau i humit i trist.
Tots els ocells callats.
No hi ha cartes a la bústia
del cor buit que batega
la set amb veu molt prima.

Hi ha un collaret de crits      
passats d’orenetes fugides
a l’estesa de cables
de l’enllumenat del pit.

Retallo vestits de núvol
i enfilo agulles impossibles:
que la nuesa traspua
i el blau esmolat fereix.

El dia és empeltat de branques
que no fruiten, pedaços
d’arbres futurs a l’horitzó
inestable i fals del paisatge
irreal i virtual del temps
que gira borrissols
de pols de les butxaques.