diumenge, 21 d’agost de 2016

Tarda



Tarda de pell de préssec, vent
de dits petits i  son que gronxa
núvols despentinats a l’ombra
d’un desig incert, com un camí
de set amagada.
Tot és ara, i res. Trepig
que no deixa rastre, aleteig,
collarets d’ocells que són
i no són a cada arbre.