dimarts, 12 d’abril de 2016

I l'ocell va caure

I l'ocell va caure
amb ales de vertigen
insomne
dins la nit tan blanca
perenne
dins de l'alba crua
perquè és ell i un altre.

Cau com un roc
i just abans
de la por s'atura
just abans
de la set és aigua.