diumenge, 22 de novembre de 2015

Fugaç

I.
L'ocell que, volant,
passa,
no el veuré més.
Sempre n'hi ha un
a punt
per fer-me
oblidar el primer.

II

Fugaç.
L'estrella?
No, l'ocell,
que es desintegra.


2 comentaris:

jaume casanovas ha dit...

Si quan ha passat pots oblidar un ocell, o un amor, és que, ni l'ocell ni l'amor, eren realment teus.

Nosaltres ha dit...

Bona reflexió...