diumenge, 4 d’octubre de 2015

VIOLINS





Sort del bosc tan viu amb molsa tendra
i bolets de color de tarda que pots
collir o no, perquè potser només volies
veure arbres i núvols i la llum
canviant dels camins, i els fruits
que fan llavor i que fan arrels
endins.


Sort dels mots tan vius com arestes
de pedra i mapes de líquens
indesxifrables, perquè potser
només volies tresors escrits,
que no fos dit que els fruits
que fan llavor se t’agleven
als dits.


Sort de l’eixida on les pomes collides
s’assequen damunt la palla dels camins
i les patates grillen a les cambres obscures
perquè potser només volies voler
ser un instant la nena que collia
els fruits prohibits,
verins.


I sort que tens de pedra el cor, perquè
si fos de carn ja no el podries encabir
ni mal posat, que la tendresa és aspra
quan a les golfes altes
crida el silenci
dels violins.

2 comentaris:

jaume casanovas ha dit...

,,,i sort, sobretot, de poder llegir-te.

Nosaltres ha dit...

Gràcies, Jaume. El mateix et dic!