divendres, 30 d’octubre de 2015

Cauen ocells (II)

Si em vols estimar, amic,
fes-ho ara, que els dies
són curts, vénen gebrades.
No facis com que no hi són:
fa fred cada matí,
i és fosca cada tarda.

Si em vols estimar, enemic,
fes-ho ara, no em vinguis
després amb flors marcides.
Digues-m'ho ara, que odi
i amor només són daus
marcats amb la mateixa cara.

Si em vols oblidar, amor,
oblida'm ara. Que encara puc
tancar ferides cor endins
i ser el qui sóc i seré encara.

Si el sol es pon i arriba el fred
cauen ocells de cada branca.

3 comentaris:

jaume casanovas ha dit...

Amors d'amic, d'amant, desamors, odis d'enemic... relativitzem.
Tot acabarà caient, fins i tot la branca.
Creiem ser el centre de l'univers, però m'han dit d'una bona font, que el sol té els dies comptats, i el món s'acabarà. No ho diguis a ningú, no ho entendrien.

Nosaltres ha dit...

Cert...

joan ha dit...

Em sembla que hi havia alguna versió anterior que m'agradava més... ;-)