diumenge, 21 d’octubre de 2012

ALEMANYA: NO NECESSITEM AQUEST MITE


                                             Berlin: el parlament alemany

Nosaltres sempre hem mirat cap a Alemanya. A principis de la dècada dels quaranta del segle passat, moltes escoles ensenyaven l’alemany com a primera llengua estrangera; durant els anys cinquanta i seixanta molta gent d’aquí va emigrar cap a Alemanya, a treballar amb l’impuls del miracle econòmic alemany. I a mitjans dels anys setanta, el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya d’en Willy Brandt (SPD) va influir molt sobre el PSOE espanyol.

EL TREBALL A ALEMANYA

Alguns alemanys m’han dit: Els alemanys no treballem tant com vosaltres us penseu. Però en realitat volen dir que a Alemanya es treballa amb mètode i preparació. En general jo no soc amic de les generalitzacions, perquè amb molta facilitat poden esdevenir prejudicis. Segurament a cada país hi ha gent que té una ètica de treball seriosa i també hi ha els que només fan pífies. D’igual manera, a tot arreu hi ha polítics professionals corruptes.

EL CAS STEINBRUCKS

A can Willy Brandt, és a dir, en l’SPD, hi trobem un membre destacat: el senyor Peer Steinbruck (1947, Hamburg). Sobre aquest personatge he consultat alguns mitjans de comunicació alemanys. Per exemple, der Spiegel el 13-10-12, informava en la seva edició digital:

“... El dia 1 d’octubre el senyor Peer Steinbrück va ser nomenat unànimement pel comitè executiu de l’SPD candidat del partit, per presentar-se a les properes eleccions de la cancelleria federal, que s’han de realitzar en el 2013.

“...Peer Steinbruck i el seu germà gran Birger són fills del matrimoni entre un arquitecte d’Hamburg, Ernst Steinbrück i la seva esposa d’ascendència danesa Ilse Schaper. El seu besavi era Adelbert Delbrück, un dels fundadors del Deutsche Bank.

Entre 1968 i 1970 Steinbruck va fer el servei militar en el Panzerbataillon nº 314 i va rebre la formació corresponent a un oficial de la reserva. Després va fer els estudis d’Economia i Sociologia, que va acabar en 1974.

“...Steinbrück viu a Bonn i està casat amb Gertrud Isbary, una professora de Biologia i Política, amb la qual té un fill i una filla. Des de 1969 és membre de l’SPD, on ha anat escalant posicions. També té interessos en les indústries de mineria, química i energia.

“... A l’edat de divuit anys Steinbrück es va donar de baixa a l’esglèsia Evangelista perquè, segons deia, totes les esglèsies acostumaven a posar-se de part dels poderosos de la Terra i havien intentat aturar els avenços de l’Il•lustració. Ara bé, més tard va tornar a ingressar en la mateixa esglèsia i només ho va explicar, genèricament, com el resultat de reflexions filosòfiques i morals seves.

UN MINISTRE D’HISENDA EN FRONT DE LA CRISIS

“... Com ministre d’hisenda en el govern de coalició encapçalat per la cristiano-demòcrata Angela Merkel (CDU), Steinbrück va sostenir fins setembre del 2008 que el sistema bancari alemany era segur i que no necessitava cap rescat. I ja a l’octubre del mateix any va esclatar la crisi immobiliària, que va provocar la necessitat del rescat més gran de tota la història econòmica d’Alemanya, amb una suma de 20.000.- milions d’euros, que al novembre següent es va haver d’ampliar en 10.000.- milions més i, al gener del 2009, se n’hi varen haver d’afegir 12.000.- milions més. De totes maneres, davant del gabinet de crisi, Steinbrück va mantenir que la crisi immobiliària no havia estat previsible i només havia estat ocasionada per la decisió del govern nordamericà de permetre que l’empresa Lehman Brothers fes fallida.

ALGUNS SOBRESOUS

“... El mes d’abril passat es va donar a conèixer, que Steinbrück --membre del parlament federal des del 2009—és el parlamentari que obté els sobresous més alts de tots els que es declaren, oficialment, per part de la totalitat de parlamentaris. Així, entre octubre del 2009 i febrer del 2012 va donar més de setanta cinc conferències, amb un promig d’honoraris de 7.000.- euros cadascuna.

“...A més, com a membre del consell assessor de l’empresa siderometalúrgica Thyssen-Krupp, va cobrar uns 50.000.- euros, només en l’exercici 2009-10. En total, segons informacions aparegudes en els mitjans de comunicació de masses, Steinbrück ha cobrat al menys 500.000.- euros de sobresous, entre els anys 2009 i 2012, apart de les seves dietes com a parlamentari. Alguns observadors augmenten aquesta xifra fins a 1.000.000.- d’euros.

I NO ÉS UN CAS AÏLLAT

El mateix Spiegel-on-line del 5-10-12 insistia: “Steinbrück no és de cap manera un cas únic. En tots els grups parlamentaris hi ha diputats que, a part de les seves funcions parlamentàries, formen part de consells assessors empresarials o cobren elevades sumes per donar conferències en empreses. Només durant la present legislatura els parlamentaris alemanys han obtingut fins a 22.500.000.- euros, a més de les dietes corresponents a la seva funció parlamentària. Així es pot afirmar que, al menys, un terç dels 620 parlamentaris federals cobren regularment aquest tipus de sobresous.”

"L’EURO ÉS MÉS QUE UNA MONEDA”

A la vista de tot això, s’entén una mica millor que, de vegades, es produeixin esdeveniments dels quals només se’n poden alegrar i se n’alegren els polítics professionals. Com per exemple això de la concessió del premi Nobel de la Pau a Europa, com entitat política. Efectivament, el Freie Presse Zeitung de Chemnitz del 13-10-12 explica que la cancellera Angela Merkel, en enterar-se de la notícia, va exclamar: “És una decissió meravellosa... això demostra que l'euro és alguna cosa més que una moneda !”

I em sembla que en som uns quants els que ens hem quedat intrigats i ens preguntem, què caray haurà volgut dir la cancellera alemanya amb aquesta ocurrència seva... En som uns quants a tot arreu, però especialment a l’ex-Iugoslàvia, on tenen molt presents les víctimes de la última guerra amanida allà per l’OTAN...