diumenge, 13 de novembre de 2011

Brevíssimes reflexions






Brevíssimes reflexions sobre les sessions dels dies 27-10-11 (“El problema de la sexualitat. Sexe i Eros”) i 10-11-11 (“La Mort i el Més Enllà”) dels “Seminaris a Quatre Bandes” (Pròxim Orient Antic i Món Egeu. Cultures i Llengües de l’Antiguitat), que es realitzen aquest curs 2011-12, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona
1.- LA SEXUALITAT COM A PROBLEMA ?
Em crida l’atenció que la sexualitat se’ns presenti com a un problema i, en canvi, la mort no.
2.- ELS CINC VECTORS
El professor Sanmartín ens va explicar cinc vectors que conflueixen en el sexe: Velocitat, Trobada, Passió, Diversió i Esport. I jo pregunto si aquesta llista no s’hauria de modificar o potser només complementar, a la vista de les noves situacions que creen els mitjans de comunicació de masses, en aquest segle XXI. Per exemple, què és el que fa que un home, que forma part d’una autoritat econòmica mundial i que s’allotja en un hotel de luxe, reaccioni davant d’una treballadora de la neteja de la manera que ho va fer Dominique Strauss Khan a Nova York, aquest mateix any 2011 ? Quins atavismes poden haver-hi o quina pervivència de les cultures (o de les incultures) antigues pot haver-hi darrera d’aquestes actuacions ? Quina influència pot tenir la reacció –que es provoca ara i que, evidentment no era impossible a l’Antiguitat—per part de milions de persones, que reben informació d’aquests fets, sobre la evolució dels costums, en relació amb la sexualitat (sexe i eros) ?
3.- LES VERGES
Fa molts anys vaig tenir una conversa sobre religions amb un home del Kurdistan, que a més de ser ateu, estava molt polititzat i, en un moment donat, em va etzibar: “...todavía hay otra cuestión que considero muy problemática en esta religión católica: qué representan todas esas chicas que ponen  en los altares de las iglesias y a las que llaman vírgenes?” Així em vaig adonar que, des de fora de l’àmbit del món occidental pot arribar a semblar ridícul tot aquest afer de les verges catòliques. I és per això que, en la sessió del dia 27-10-11, m’hauria interessat que s’insistís més en buscar la pervivència de les cultures del Pròxim Orient Antic i del Món Egeu en el tema de les verges.
4.- EL PUDOR
Si no vaig errat, em sembla que fou el mateix professor Sanmartín, en la sessió del 10-11-11, que va parlar que, a la vista del desenvolupament de la història coneguda, en relació amb la sexualitat, potser es pot afirmar que, en el decurs dels segles, el pudor i la discreció en les relacions humanes ha guanyat terreny. I és aleshores que em varen passar pel cap les esqueles mortuòries, publicades en mitjans de comunicació d’Alemanya, que ens va ensenyar un professor, a principis d’aquest curs 2011-12, a l’Escola d’Idiomes Moderns de la UB.
Resulta que, en una d’aquestes esqueles, les lletres més grans eren per destacar, naturalment, el nom de la persona traspassada, que era una dona, però després s’hi feia constar també el nom del vidu i, a continuació, hi havia la llarga llista de les seves característiques personals, des de l’edat i l’estatura fins al pes, passant per la intel·ligència, l’humor, les seves virtuts... Finalment feia constar el seu número de telèfon mòbil...  
Potser aquí també es podria investigar quins elements de les cultures antigues han perdurat.
5.-ELS COLORS DE LA TARDOR
 Quan, en parlar de la immortalitat, algú ens va recordar els colors de la tardor --és a dir ara mateix-- fora de la ciutat, vaig notar en la cara de la gent de la sala, que tothom se’ls estava imaginant i a mi em va venir al cap el “Cant Espiritual” de Joan Maragall i aquella interpretació poètica que se’n pot fer, segons la qual no caldria morir-se perquè aquí mateix, en aquest món de què gaudim, que podem veure i tocar,  ja s’hi està prou bé...
(Signat: Francesc Arnau i Àrias, estudiant de doctorat)